El Naixement de Derbi i les claus del seu èxit / Marc Prat Sabartés
Prat Sabartés, Marc


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 38 (gener 2023), p. 67-78 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El primer franquisme portà a un tancament de l'economia espanyola que estimulà el desenvolupament de la indústria de les motocicletes a Espanya. Simeó Rabasa fou un dels homes que aprofità l'oportunitat per saltar de la fabricació de bicicletes a la de motos. Per aconseguir-ho hagué de buscar socis fora de la família i acceptar perdre la majoria en el capital de l'empresa, l'any 1950. Les motos Derbi tingueren més èxit de l'esperat i en pocs anys la família Rabasa recuperà la majoria del capital. Derbi s'adaptà a la crisi del sector de la dècada de 1960 especialitzant-se en ciclomotors i fou l'única de les grans empreses de motos catalanes que sobrevisqué independent a la crisi industrial de finals de la dècada de 1970 i principis de la de 1980. El 2001 fou comprada per Piaggio, que tancà la fàbrica el 2013.

Un Hombre, mil negocios. La controvertida historia de Antonio López, marqués de Comillas / [ressenya de] Marc Prat Sabartés
Prat Sabartés, Marc


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 84 (2022) , p. 211-214
Ressenya de:
. Un Hombre, mil negocios : la controvertida historia de Antonio López, marqués de Comillas / Martín Rodrigo y Alharilla. Barcelona : Ariel, 2021

Celler Cooperatiu de la Granada (1920-2020). Cent anys de vitivinicultura al cor del Penedès / [ressenya de:] Marc Prat Sabartés
Prat Sabartés, Marc


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 80 (2020) , p. 235-237
Ressenya de:
. Celler Cooperatiu de la Granada (1920-2020). Cent anys de vitivinicultura al cor del Penedès / Josep M. Feliu Roca y Raimon Soler-Becerro. La Granada : Celler Cooperatiu i Secció de Crèdit, 2020

Jouer la carte catalane? : un estudio de la presencia económica francesa en Cataluña, 1939-1975 / Esther M. Sánchez Sánchez, Marc Prat Sabartés
Sánchez Sánchez, Esther


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 70 (2017) , p. 145-185
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en anglès i castellà.

Nombrosos representants de la política i l'economia franceses van deixar testimoniatge, al llarg del franquisme, de la seva preferència per Catalunya enfront d'altres regions espanyoles. Com es van materialitzar aquestes declaracions en l'àmbit de les relacions econòmiques? Es van registrar més intercanvis entre França i Catalunya que entre França i Espanya? Va haver-hi diferències qualitatives en matèria de comerç, inversió, tecnologia, turisme o emigració? Es van utilitzar les mateixes estratègies a Barcelona que a Madrid? Van coincidir, almenys en part, els socis comercials i financers? El govern i els empresaris francesos van resultar, d'alguna forma, condicionats per les reivindicacions autonomistes de Catalunya? Aquestes són les qüestions que intentem resoldre en aquest treball, a partir d'una selecció de fonts de molt diversa procedència geogràfica i sectorial.

Tejiendo en red. La industria del genero de punto en Cataluña (1891-1936) / [ressenya de:] Marc Prat Sabartés
Prat Sabartés, Marc


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 36 (2008) , p. 201-203
Ressenya de:
- Llonch i Casanovas, Montserrat. Tejiendo en red. La industria del genero de punto en Cataluña (1891-1936) / Montserrat Llonch. Barcelona : Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 2007

Los Mayoristas de provincias en la comercialización de los tejidos catalanes (1850-1930) / Marc Prat Sabartés
Prat Sabartés, Marc


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 37 (2008) , p. 155-178
Referències bibliogràfiques.

Aquest treball analitza la importància dels majoristes de províncies en la comercialització dels teixits catalans. Els fabricants van millorar les seves pròpies estructures de comercialització en el mercat espanyol en l'últim terç del segle XIX gràcies als viatgers i els agents fixos. Això els va permetre arribar a més localitats i clients. No obstant això, les grans cases de comissió de Barcelona i els majoristes de províncies establerts a les principals ciutats espanyoles van seguir sent importants. Si analitzem "Casa Fortea", un majorista de Saragossa, comprovem que aquestes empreses accedien a aquelles poblacions i clients als quals, per petits, els fabricants cotoners no arribaven.

La Formación de redes comerciales y el fracaso de la penetración internacional de los tejidos catalanes, 1850-1930 / Marc Prat, Raimon Soler
Prat Sabartés, Marc


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 21 (2002) , p. 201-225

La present nota pretén abordar un dels aspectes menys estudiats de la indústria tèxtil cotonera catalana, com és el de la comercialització dels seus productes. A partir de la documentació comptable i de la correspondència de dues fàbriques, es mostra que aquestes no disposaven de cap xarxa comercial en els inicis de la seva etapa però que la seva implicació en l'àmbit de la comercialització va anar augmentant a mesura que es va desenvolupar la indústria. Això va ser degut, sobretot, a la necessitat de conèixer els gusts dels clients a les diferents zones d'Espanya i d'obtenir informació financera dels seus clients amb l'objectiu d'evitar el màxim de riscs possibles. Com a contrapartida, en el treball es mostra com la impossibilitat de construir una xarxa similar a l'estranger va ser un dels principals obstacles a l'hora de penetrar als mercats exteriors.

Las Estructuras comerciales de la industria algodonera catalana: el triunfo de los viajantes en el último tercio del siglo XIX / Marc Prat Sabartés
Prat Sabartés, Marc


En: Investigaciones de Historia Económica. Madrid. Vol. 4, núm. 12 (Febrero 2008), p. 79-110, 61 Ref

La indústria cotonera catalana s'ha caracteritzat per la integració vertical de fabricació i comercialització. Fins a mitjans de la dècada de 1860 aquesta integració va adoptar vàries i incompletes formes, però des de llavors els viatjants es van convertir en la peça fonamental de les estructures comercials dels fabricants cotoners. Com ja havia assenyalat la historiografia, això es va deure a l'establiment de la xarxa ferroviària bàsica. Gràcies a aquesta nova tecnologia de transport les empreses grans i mitjanes podien cobrir el mercat espanyol amb uns pocs venedors: alguns agents fixos a les capitals, alguns viatjants al voltant del país. Aquests homes promovien les vendes de la pròpia empresa i li proporcionaven informació sobre els gustos dels consumidors, l'activitat de la competència i la solvència financera dels clients. Es van convertir, així, en imprescindibles per als fabricants cotoners.

Fabricants, comerciants i banquers. Les estructures comercials de la indústria cotonera catalana en el mercat espanyol (1840-1936) / Marc Prat Sabartés
Prat Sabartés, Marc


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 18 (2007) , p. 205-212 (Tesis doctorals) 
Resum en anglès i català.

Aquesta tesi analitza la integració vertical entre fabricació, comercialització i finançament a la indústria catalana del període 1840-1936. L'evidència obtinguda de les fonts arxivístiques confirma la visió tradicional quant a la descripció dels fets, però ofereix una interpretació alternativa, més optimista, de les causes i de les conseqüències. Els fabricants s'implicarern en la comercialització perquè ells eren els coordinadors entre oferta i demanda, i per tant havien de tenir un peu a cada banda. A més, els fabricants eren els més ben situats per a ser uns banquers eficients dels seus clients.

Fabricar i comerciar a mitjan segle XIX: els casos dels Muntadas i els Batllori / Marc Prat Sabartés
Prat Sabartés, Marc


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 47-48 (2004) , p. 29-50 : gràf
Notes a peu de pàgina.